Enhancing Students’ Motivation in the EFL Classroom Through Life is Strange: A Digital Game-Based Learning Scenario Proposal

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: Gemma López[eng] This research study introduces a learning scenario integrating the video game Life is Strange (DontNod, 2015) into the English as a foreign language (EFL) classroom. It explores the viability and practicality of incorporating digital game-based instruction into English language learning and investigates its impact on student motivation and engagement. The development and partial implementation of the learning scenario in the 4th of ESO classroom are guided by design principles that align with language learning objectives and follow the task-based supported language teaching (TSLT) methodology. Results indicate that the integration of the video game in the instruction generates a substantial learning experience. Students exhibit increased motivation and engagement, actively participating in the tasks. In conclusion, incorporating the video game Life is Strange into instruction effectively fosters student motivation in English language learning. Further research is needed to explore long-term effects, but video games in education promise to enhance student motivation and create engaging learning experiences.[cat] Aquest estudi de recerca presenta una situació d’aprenentatge que integra el videojoc Life is Strange (DontNod, 2015) a l'aula d'anglès com a llengua estrangera. L'objectiu és explorar la viabilitat per incorporar l'ensenyament basat en jocs digitals en l'aprenentatge de la llengua anglesa i investigar el seu impacte en la motivació dels estudiants. El desenvolupament i la implementació parcial de l'escenari d'aprenentatge a l'aula de 4t d'ESO es guien per uns principis de disseny que s'alineen amb els objectius d'aprenentatge, tot i seguint la metodologia TSLT (task-based language teaching). Els resultats indiquen que la integració del videojoc a la classe genera una experiència d'aprenentatge substancial. Els estudiants mostren una major motivació i compromís, participant activament en les activitats d'aprenentatge. En conclusió, la incorporació del videojoc Life is Strange a l’aula fomenta de manera efectiva la motivació dels estudiants en l'aprenentatge de la llengua anglesa. Es necessiten més investigacions per explorar els efectes a llarg termini, però l'ús de videojocs a l'educació és prometedor per millorar la motivació dels estudiants i crear experiències d'aprenentatge atractives

The Haunting Ghost of Jacob Flanders : Revealing War Trauma Through the Aesthetics of Absence in Virginia Woolf's Jacob's Room (1922)

This paper argues that Jacob's Room addresses trauma through the ghostly figure of Jacob Flanders. I contend that the author breaks conventional narrative techniques by relying on the aesthetics of absence to portray a character who is never completely known to the readers and haunts the text through the uncanny traces he leaves behind. In doing so, Woolf uses absence as a substitute for the failure of language to translate the horror of war. In its elegiac essence, the narrative can be considered not only evidence of war trauma but also an experimental work of personal and cultural mourning.Aquesta dissertació argumenta que Jacob's Room aborda el trauma per mitjà de la figura fantasmal de Jacob Flanders. L'autora trenca amb les tècniques narratives convencionals en recórrer a l'estètica de l'absència per retratar un personatge que els lectors no acaben de conèixer per complet i que aguaita el text a través de les empremtes sinistres. En fer-ho, Woolf utilitza l'absència com a substitut del llenguatge per traduir l'horror de la guerra. En la seva essència elegíaca, la narració es pot considerar tant evidència del trauma de la guerra com un treball experimental de dol personal i cultural.Esta disertación argumenta que Jacob's Room aborda el trauma a través de la figura fantasmal de Jacob Flanders. La autora rompe con las técnicas narrativas convencionales al recurrir a la estética de la ausencia para retratar un personaje que los lectores no terminan de conocer por completo y que acecha el texto a través de sus huellas siniestras. Al hacerlo, Woolf utiliza la ausencia como sustituto del lenguaje para traducir el horror de la guerra. En su esencia elegíaca, la narración puede considerarse tanto evidencia del trauma de la guerra como un trabajo experimental de duelo personal y cultural